Josep Maria Via (i els seus amics) o com tapar la boca a una revista que molesta

No és sorprenent, als poderosos i als que s’han enriquit amb la sanitat pública no els ha agradat molt la recerca de la revista cafeambllet. Els 20.000 euros que suposaria una condemna en defensa de l’honor de Via obligaria a tancar el cafèambllet, la revista que des de fa 8 anys edita Marta i Albano.

La denúncia, el denunciant, l’advocat i els seus amics

Responem a les següent preguntes:

1. – QuÈ es denuncia? · 2. – Qui denúncia? · 3. – Qui es beneficien? · 4. – Qui és l’advocat?

 

1. – El perquè de la denúncia

Per què demanen a la revista cafèambllet? Han donat alguna dada errònia? Han donat dades falses o han presentat documentació falsa? No L’escrit de denúncia presentat és perquè en el títol del vídeo hi ha la paraula “robatori”. Això ha atemptat contra l’honor ‘de Josep Maria Via … (Podeu llegir la demanda aquí)

2. – Qui és el denunciant?

És important saber qui és la persona que vol fer callar la revista cafèambllet amb la seva demanda de 20.000 euros. Qui és l’assessor d’Artur Mas? Josep M ª Via és un vell conegut de la sanitat catalana. Ell es defineix com “una persona destacada” en la creació del sistema sanitari català. Un bon sistema que té la seva part fosca i que, de passada, ha enriquit el senyor Via

 

Com ‘servidor públic’ Via ha estat:

> Impulsor del Pla de Salut de Catalunya · Secretari General de l’Institut Català de Salut · Director de l’Àrea Sanitària del Servei Català de Salut · Secretari de Govern i de Relacions amb el Parlament · Membre del consell d’administració de GISA · Membre del consell de Telecomunicacions · President del Consell d’Administració del Centre Informàtic de la Generalitat · Patró de la Fundació de Gestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Membre del consell d’Administració de l’Institut d’Assistència Sanitària · President del Consorci Parc de Salut de Barcelona (ACTUAL ) · Membre del Consell Assessor d’Artur Mas en temes sanitaris (ACTUAL)

Alguns detalls de la seva activitat com ‘empresari’

L’escàndol de l’Aliança: El 1999, poc després de fundar la consultoria Gesaworld, Via va tenir milionaris contractes provinents del Govern del qual havia format part.

La cosa va anar així: 1998: Josep Maria Via participa en la creació de la Fundació Barcelona, ​​que reuneix el sector ‘moderat’ de CiU. Aquesta fundació reuneix, entre altres, Antoni Castells.

1999: Josep Maria Via funda Gesaworld

1998-2002: Francesc Homs i Ferret (conseller d’Economia admet haver donat subvencions per 40.000 milions de pessetes a fons perdut a la mútua L’Aliança “sense conèixer els seus comptes (!?)

(Http :/ / elpais.com/diario/2002/04/11/catalunya/1018487251_850215.html)

2001: L’Aliança està sota ‘mesures cautelars’ per crisis en els seus comptes i contracta la consultora Europraxis i paga factures per valor de 109.000 euros. Aquesta empresa consultora va ser fundada per Josep Pujol, fill de Jordi Pujol.

(Http :/ / elpais.com/diario/2002/06/04/espana/1023141616_850215.html)

 2002: El Govern de Jordi Pujol intervé L’Aliança i relleva la directiva i nomena gestors de la seva confiança: Miquel Argenté i Enric Mangas. Qui està al capdavant de l’operació? Francesc Homs, company de Via a la Fundació Barcelona.

http://elpais.com/diario/2004/02/12/catalunya/1076551653_850215.html

2002 (maig): L’empresa Gesaworld de Josep Maria Via rep l’encàrrec de fer un informe sobre la situació. Un encàrrec que suposa desenes de milers d’euros.

 2003: Els administradors nomenats per Homs (agent i Mangas) són acusats de prevaricació, tràfic d’influències i administració deslleial. Segons la denúncia, Mangas i Argenté van cometre tràfic d’influències. Com administradors de L’Aliança van contractar l’empresa Gesaworld SA de Josep Maria Via Segons la denúncia Via va cobrar 781.000 euros per un pla de viabilitat.

2004: La revista El Triangle denuncia que l’empresa de Via es va nodrir de contractes amb la Generalitat en un 90%: “L’evolució dels ingressos ha estat espectacular. El 2001 va facturar al voltant de 900.000 euros i el 2002 el doble, 1,8 milions. Tot o gairebé tot a base de contractes amb l’Administració.

Aquest és només un exemple, un dels molts moments on Josep Maria Via va tenir mà en el negoci sanitari. Si esteu interessats en conèixer més sobre el denunciant, mirin els següents enllaços:

(ATENCIÓ: L’historial del denunciant)

Enlace observatori: http://iac.pangea.org/sanitat/observatori/principal.php?m=543e83748234f7cbab21aa0ade66565f&i=5378

 

 

La revista El Triangle ha dedicat nombroses planes a Josep Maria Via:

http://www.mestransparenciamenysamenaces.org/wp-content/uploads/2012/05/JMV.pdf

 

http://iac.pangea.org/sanitat/observatori/principal.php?m=543e83748234f7cbab21aa0ade66565f&i=5378

  3. – Els amics del denunciant

És casualitat o no?

La revista que vol tancar Josep Maria Via és la que va destapar l’escàndol de Ramon Bagó i les contractacions milionàries que aquest rebia de manera irregular.

La revista que vol tancar Josep Maria Via és la que va fer que Bagó estigui sent investigat per l’Oficina Antifrau.

La revista que vol tancar Josep Maria Via és la que va recollir i difondre el sou de 27.000 euros mensuals de Josep Prat i la seva pertinença a United Surgical Partners.

La revista que vol tancar Josep Maria Via és la que va destapar l’escàndol de la “cadira de copagament” de l’hospital de Blanes.

La revista que vol tancar Josep Maria Via és la que va descobrir que la gerent de l’Hospital de Blanes cobra més que Rajoy.

Serà casualitat o no, però Josep Maria Via té una relació molt estreta amb cadascuna d’aquestes persones. Vegem-ho:

 

Via i Ramón Bagó:

Ramon Bagó ha creat un imperi enorme format per 65 empreses, el Grup Serhs. Molts d’aquests euros provenen directament de les arques públiques.

Exemple 1: Si té pensat en ampliar la família, probablement menjaran el menjar de les empreses de càtering de Bagó, que proveeixen centres sanitaris públics a Catalunya.

Exemple 2: En enviar el seu fill a l’escola pública és molt probable que el menjar del menjador hagi estat l’elaborat per Ramón Bagó i les seves empreses

Exemple 3: Si cansat de tot això, surti en manifestació pacífica per Barcelona i la policia l’envia a presó és probable que el menjar que mengi hagi estat elaborada per Bagó.

Tot això no seria problema si no fos perquè la manera que té Bagó d’aconseguir molts d’aquests contractes de diners públics s’hagi fet incomplint les llei i de manera irregular. Badalona i Mataró són dos exemples. Però hi ha molt més.

Però que té a veure en Via en tot això? Doncs bé: José María Via comparteix consell d’Administració al Consorci de Salut i Social amb Ramon Bagó. Aquest consorci de base pública fundat per Bagó ha estat el que ha adjudicat contractes a Bagó sense complir la llei.

Hi ha relació entre el fet que la revista cafèambllet denunciés les irregularitats de Bagó  i que Via -company de Bagó- intenti tancar la revista?

El setmanari El Triangle ha investigat durant anys la figura de Ramon Bagó. Aquí, un resum molt interessant.

El Triangle investiga Bagó:

http://www.mestransparenciamenysamenaces.org/wp-content/uploads/2012/05/triangle_chc_bagó.pdf

Per veure la informació publicada pel cafèambllet, visitu l’Storify que trobareu aquí.

Via i Josep Prat:

Però la revista denunciada feia referència també a Josep Prat, de qui seguint aquest enllaç podreu trobar molta informació. Una persona amb la qual Josep Maria Via té una relació molt propera ja que tots dos van ser socis de l’empresa Centre Immunològic de Catalunya.

 

 3. – Qui és el seu advocat?

Però no se salva ni l’advocat? Doncs sembla que no, tothom està en el joc. Encara que no surt al vídeo de la revista denunciada, Francesc José María mereixeria un lloc … i ben destacat.

FJM és també un ‘gat vell’ de la sanitat. Ha tocat tots ‘els pals’ de la sanitat catalana. Com es podrà veure, l’advocat de Via també té moltes raons perquè la revista cafèambllet tanqui el bec.

Igual que Via, FJM és company de Ramon Bagó al consell d’Administració de l’empresa pública CSC fundada per Bagó. Però no només això. FJM és l’assessor legal del CSC, el que el posa en un lloc de privilegi en les meses de contractació on Bagó rep contractes milionaris.

Un exemple escandalós (El País):

 

“La gestació i execució del centre il · lustra els regs del conflicte d’interessat en el qual incurs Bagó en suport doble faceta de gestor sanitari i proveïdor de Serveis a hospitals i residències. Quan Badalona va decidir arrencar el projecte, es associat amb el CSC per tirar-lo endavant. Al maig de 2000, ambdues parts van crear una societat en què posteriorment el Consorci FUE perdent pes a través de successives ampliacions de capital subhasta que, quatre anys més tard, l’Ajuntament acaba comprant el CSC suport part.

 

La presència del CSC en la societat que desenvolupa el projecte, sinó embarga, va permetre a Bagó ser present en suport Consell d’Administració. Quan va arribar l’hora de treure a concurs el Servei de cuina-alguna cosa legalment obligació, per la grandària d’un projecte que superava els 10 milions d’euros de pressupost-, la societat Centre Sociosanitari El Carme va recórrer a la mesa de contractació del CSC, Altres Servei que ofereix a suspensió associats. Així, el CSC es va encarregar de redactar les bases, avaluar ofertes i presentar-les al Consell d’Administració.

 

El consell estava presidida per l’alcaldessa de Badalona, ​​la socialista Maite Arqué, tres representants municipals i dos del CSC, entre Ells el mateix Bagó. El secretari, Francesc José María, també ho era del CSC. Segons les actes a què ha gestió Accés EL PAÍS, el gerent de l’hospital municipal (també del CSC) presenta les ofertes de Serhs i d’una segona empresa. Explica que, encara que eren molt semblants tècnicament, la de Serhs era “lleugerament més econòmica”. La votacions del consell, de la qual Bagó es absent per evitar Haver de votar suport pròpia empresa, va ser ràpida. El resultat va ser un gegantí Contracte de 14 anys de durada, vigent: subhasta 2017, que de moment ha reportada a Serhs 7,8 milions d’negoci “